Resultats de la cerca frase exacta: 423

91. prenyat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de la femella prenyada. Període comprès entre la fecundació i el part.  [...]
92. asplenials
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran ordre de falgueres de la classe dels filicòpsids, amb fulles sovint pinnades, amb sorus a banda i banda dels nervis, gairebé sempre amb indusi lateral, al qual pertanyen les falgueres mascle i femella, la dauradella i les falzies. Individu d'aquest ordre. [...]
93. munta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de muntar, el mascle la femella. Ocell que es fa servir de reclam. [...]
94. desafillar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (d'una femella que cria) els seus petits. Deixar de tenir afillat (algú). [...]
95. ennierat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que roman en el niu, dit especialment de la femella que cova en el niu. [...]
96. neta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filla d'un fill o d'una filla. Descendent femella a comptar des dels nets. [...]
97. dragona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Femella del drac, del dragó. dragona blanca Mongetera nana catalana. dragona blanca Llegum d'aquesta planta. [...]
98. paona 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Femella del paó, de color cendrós i sense les llargues plomes que cobreixen la cua del mascle. [...]
99. aparellar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar (dos, mascle i femella) per a la reproducció. Els rosegadors s'aparellen abans de la hibernació. L'abella reina s'aparella amb uns quants abegots durant el vol nupcial. Ajuntar (dues persones) de manera que formin parella. Dues persones, fer parella. Qui [...]
100. cavalcar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda. Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava. El cavall o un altre animal, cobrir (la femella). Una peça, [...]
Pàgines  10 / 43 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>